Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Any dels Negats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Any dels Negats. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 de febrer de 2011

125 ANYS DE L’ANY DELS NEGATS 1886 - 2011


Ens hem reunit a la Casa del Mar: Miquel Illa, patró major del Pòsit de Pescadors; Pau Pons, ex president del Pòsit de Pescadors; Carles Batlle, president de l’Ass.Gent Gran de la Mar; Domènech Bardí, armador i ex president del Pòsit de Pescadors; Eduard Escolar, president de l’A.E. Llaguts Vilanova; Josep Ayza, president del Museu del Mar; Regina Domènech, secretària del Museu del Mar; Carles Andreu, president de l’Institut Setmana del Mar i Albert Tubau historiador, amb la finalitat de començar a commemorar el cent vint-i-cinc aniversari de l’Any dels Negats o Any de les Desgràcies.


El dia 9 de novembre de 1886 es va produir a la nostra ciutat la tragèdia més gran de la nostra història marinera produïda pels efectes devastadors d’un no mai vist temporal de migjorn, amb mar, vent i aigua del cel.

No hi ha cap pescador o persona vinculada a la platja o a la vila que no hagi sentit parlar de l’Any dels Negats o Any de les Desgràcies que son els noms pels quals se’l recorda i a la vegada escoltar la versió dels fets d’un dramatisme excepcional. De com aquells avantpassats nostres veient amb els seus ulls com la furiosa tempesta i el rompent de la mar, embogida, una i una altra vegada colpejava salvatgement les barques abocades al través, estavellant-les contra les roques i tots els esforços per salvar als pescadors que lluitaven desesperats entre la vida i la mort eren inútils, dels quals vint-i-dos van perdre la vida i entre ells un nen de deu anys. Durant molt anys la platja i Vilanova va ser envaïda pel dol. Famílies senceres desfetes que ja no van poder veure més als seus sers estimats, deixant trenta dos orfes i catorze vídues.

Cent anys i un quart de segle desprès a pesar de tots els canvis socials, tecnològics etc. viscuts dia a dia no han estat capaços d’esborrar el record i el sentiment de la gran desfeta que va significar aquell any 1886.I si molts dels que encara estem en vida vàrem conèixer a Sebastià Massó, Rovira, el “vell Xarina” que fou l’últim supervivent, vol dir que aquells dies no estan tan lluny com sembla. La mostra la tenim en que el record d’aquell drama, avui, encara ens commou.

L’avi “Xarina” fins que va tenir forces va seguir la prometença de pujar cada any per aquella data a l’ermita de Sant Cristòfol com un acte de fe. I fins el darrer moment de la seva vida aquesta trista efemèrides seria inseparable del seu destí. Morí als noranta-cinc anys, precisament el 9 de novembre de 1.958, el mateix dia de Sant Teodor que ell sempre esmentava i que setanta-dos anys abans, clavats, havia tornat a néixer.
Quedem amb el compromís de que en aquest 2011, tots els actes que es facin públicament a la platja portin els “segell” de l’Any dels Negats i entre altres commemoracions fer una Taula Rodona a la Casa del Mar el dia 14 de maig, així com també sol·licitar a l’Alcalde de la nostra ciutat erigir un monument amb els noms de tots els vint-i-dos pescadors i que la seva ubicació fos a la part de llevant del nostre Passeig Marítim perquè no s’esborri mai més aquell nefast temporal i les seves conseqüències i honrar així mateix, a tots els que ens han precedit al llarg de la nostra història marinera.

Ens volem també solidaritzar amb la commemoració del centenari d’un altre temporal igualment conegut arreu de Catalunya com l’Any de les Desgràcies produït pel temporal de llevant del 31 de gener de 1911 i que aquests dies companys pescadors nostres l’estan commemorant gairebé a tots els pobles de la costa catalana. La magnitud de la tragèdia ens la donen el nombre total de morts que segons la Vanguardia va ser el següent : Barcelona 28, Badalona 11, Caldetes 8, Vilassar 8, Cambrils 15 i Tarragona 7, fins un total de 84.

Josep Ayza i Rosales
President del Museu del Mar

Vilanova i la Geltrú, 25 de febrer de 2011