Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abast nominal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abast nominal. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de setembre de 2012

EL FAR DE SANT CRISTÒFOL


Vista de la torre del Far

La seu del Museu del Mar, com ja s'ha dit, és el Far de Sant Cristòfol i actualment les nostres exposicions es realitzen en el que van ser els habitatges dels faroners.


FUNCIONAMENT DEL FAR DES DEL SEGLE XIX AL SEGLE XXI

El Far, l’any 1866, funcionava amb un aparell Lepaute de 5è ordre, el seu plànol focal s’alçava a 12,6 metres del nivell del mar i a 6,7 del seu emplaçament. El seu abast era de 9 milles (16,67km), la seva llum era com la d’un llum vermell fix. Tenia una làmpada moderadora d’oli d’oliva, que anys més tard va ser substituïda per una Maris de parafina.

L’actual Far de Sant Cristòfol, un cop acabada la torre, es va encendre l’1 de maig de 1905. L’equip instal·lat procedent d’una casa anglesa Chance Brothers, constava de: una llanterna cilíndrica de 2,25m de diàmetre, òptica catadiòptrica de tercer ordre, muntada sobre un flotador de mercuri.  La llanterna era accionada per una màquina de rotació de gravetat amb una reserva de corda de set hores.
El sistema d'incandescència era per vapor de petroli a pressió mitjançant “capillos” de 53mm, presentava tres llampecs blancs repetits en períodes de vuit segons (8”).

El 6 d’agost de 1918 es va electrificar mitjançant un llum de filament de 1.000 bugies, quedant el petroli com a reserva. Al electrificar-se, es van suprimir les dues places de torrers.
Des del 13 de febrer de 1937 al 6 de març de 1939, durant la guerra civil,
el far va estar apagat.
L’1 de juny de 1953 , un primer grup electrogen Sonmer-Indar de benzina amb 3,5 H.P. va entrar en funcionament.
L’11 de febrer de 1959, s’instal·la un nou equip de basament amb flotador de mercuri, màquina de rotació i òptica catadiòptrica de 250mm de distància focal. Aquest equip, es torna a substituir per un altre Deutz.
Cap a l’any 1965, es renoven el quadres, que s'automatitzen, es motoritza la màquina de rellotgeria i es col·loca un canvi automàtic de llums. També s’instal·la a la barana de la torre, una Basilea d’emergència amb motors de rotació, controlats electrònicament, i alimentada per bateries, que entra automàticament en servei en cas de fallada del llum principal.



ABAST I VISIBILITAT

Un dels factors fonamentals per la determinació de l’abast de la llum és la visibilitat meteorològica, que està subjecta a freqüents i brusques variacions, la qual cosa fa que el navegant no pugui estar segur de la distància límit des de la que podrà veure la llum.

Per tal de proporcionar al navegant un procediment fàcil i senzill que li permeti saber l’abast efectiu de la llum en el moment de l’observació, hem d’anar a observar l’abast nominal (o de la intensitat de la llum), recomanat per l’Associació Internacional de Senyalització Marítima, cal seguir l’àbac del Llibre de Fars. Això permetrà conèixer l’abast de la llum en funció de l'anomenat abast nominal i de la visibilitat meteorològica del moment.



El Far de Sant Cristòfol té un abast nominal de 19 milles. Presenta un grup de 3 llampecs blancs cada 8 segons (GpD (3) B 8s) amb una ocultació de 1,5 segons entre llampec i llampec i 4,4 segons d’ocultació entre cada grup de llampecs.

Coordenades geogràfiques: Latitud 41º 13,0’ N, Longitud 0,01º 44,2’ E.


 

DEFINICIONS

Visibilitat meteorològica: És la major distància a la qual es pot veure i identificar-se un objecte negre, sobre el cel o l’horitzó; o bé, quan es tracta d’observacions nocturnes, podria veure’s o identificar-se si la il·luminació general s’augmentés fins arribar a la intensitat normal de la llum del dia.

Abast lluminós: És la major distància a què es pot veure una llum, en funció solament de la seva intensitat i de la visibilitat meteorològica.

Abast nominal: És l’abast lluminós d’una llum, en una atmosfera homogènia, en què la visibilitat meteorològica és de 10 milles nàutiques.

Abast geogràfic: És la major distància a la qual es pot veure una llum en funció de la corba de la terra i de l’elevació de l'observador, (per exemple, l’alçada del vaixell on ens trobem). Dret en un bot una persona pot veure la llum fins a, aproximadament, unes 13 milles a uns 2 metres sobre el nivell del mar.

Per tant, coneixent l’abast nominal d’una llum i la visibilitat meteorològica el navegant pot obtenir, mitjançant l’àbac, l’abast lluminós efectiu en el moment de l’observació.

OBSERVACIONS

19 milles nàutiques = 35,188km
13 milles nàutiques = 24,076km
10 milles nàutiques = 18,52km
1 milla nàutica = 1,852km